Statement on the 14 November General Strike – En Lucha / En Lluita (Spanish / Catalan / English)

CCOO y UGT han convocado una Huelga General (HG) para el 14 de noviembre en contra de las políticas de austeridad que están siguiendo las administraciones públicas, desde el gobierno central encabezado por Mariano Rajoy a las comunidades autónomas. Sin embargo, esta huelga es especial, se encuentra enmarcada dentro de una jornada de lucha europea. De esta manera la convocatoria de HG será simultánea a la de Portugal, probablemente Malta y Chipre y existen todavía posibilidades de que se dé en Grecia e Italia.

Catalan and English versions below

Desde el inicio de la crisis económica las élites europeas están viendo peligrar el estatus de la UE como potencia central dentro del capitalismo. Las clases dominantes europeas han lanzado un gran ataque para reducir las condiciones de vida de los pueblos de Europa mediante la destrucción de los servicios públicos y con ataques reiterados a las condiciones laborales. Los planes de ajuste y los llamados rescates se han dado de manera escalonada en el tiempo, porque los gobiernos quieren evitar a toda costa aquello que hace tiempo reclamaba una pancarta en el Partenón: que los pueblos de Europa se levantaran.  Sólo por este motivo, por ser un paso adelante, vale la pena respaldar la HG del 14N. La decisión de la Confederación Europea de Sindicatos (CES) es un paso correcto, de hecho es inaudito que se haya tardado tanto en convocar un día de acción coordinada. Seguramente, experiencias como las manifestaciones globales del 15O de 2011 y el 12M de 2012 convocadas por los movimientos sociales, la izquierda sindical y organizaciones revolucionarias, han tenido alguna influencia en la fecha del 14N.

Esta era desde hace tiempo una convocatoria urgente ante la avalancha de recortes y la incesable subida del paro. Los presupuestos de 2013, presentados por el PP, representan el mayor ataque desde la Transición a los derechos de la clase trabajadora, reducen todas las partidas sociales (un 18% la educación, un 22% la sanidad y un 6% la prestación por desempleo) mientras se mantienen las compras de armamento, las bonificaciones fiscales a las empresas y, sobretodo, se destina más dinero a pagar los intereses de la deuda que al conjunto de los salarios de los empleados y empleadas de la función pública.

Sin estar en contra del referéndum que reclaman CCOO y UGT contra los recortes, desde En Lucha  pensamos que es necesario echar a los gobiernos neoliberales y abrir procesos constituyentes desde la base.

El 14N debe ser un gran día de acción colectiva, de solidaridad internacionalista, de parar la economía y de mostrar que son los trabajadores y trabajadoras quienes hacen funcionar la sociedad, mostrando el potencial que tienen para parar los recortes. No obstante, es muy posible que un sólo día de huelga general no sea suficiente para tumbar los planes de ajuste.

De ahí que desde el movimiento sindical y los movimientos sociales debamos reclamar a las direcciones de CCOO y UGT que vayan más allá. Es necesario un plan de luchas sostenido en el tiempo. A la vez, debemos mantener el camino de la movilización más allá del 14N.

En el contexto local debe ser un día de unidad contra la derecha en todos los rincones del estado, una unidad basada en el respeto a los derechos democráticos de los pueblos, incluyendo el derecho a la independencia. En Catalunya y en el resto del estado también las burguesías van a intentar desmovilizar llamando al nacionalismo. Ese día debemos demostrar claramente la unidad de clase de una punta a otra de Europa y, por supuesto, en las fronteras del Estado español.

En el mes escaso que hay hasta la Huelga General, hace falta convocar asambleas en los centros de trabajo para preparar el 14N y para ver cómo dar continuidad a la movilización. Al mismo tiempo, es necesario extender la movilización en los barrios y en las facultades, donde es posible hacer converger el ambiente creado por el movimiento 15M y el movimiento estudiantil con una acción tan potente por parte de la clase trabajadora —entendida en su sentido más amplio abarcando estudiantes, precarios/as, jubilados/as, trabajadoras domésticas, migradas…— como es una huelga general.

Finalmente, como En lucha nos sumaremos a las convocatorias realizadas para los días 23 25 y 27O frente al Congreso (Madrid) y por la Educación (en Catalunya), esperando que sean una buena preparación para la acción y movilización de masas que necesitamos.

Tenemos una segunda huelga general en menos de un año, un hecho histórico. Subir el nivel de la movilización y darle mayor continuidad será fundamental para parar los ataques sociales. El mensaje tiene que ser claro: el 14N debe ser el principio del fin de los gobiernos neoliberales.

En lucha – En lluita 19 de noviembre de 2012

Catalan version:


CCOO i UGT han convocat una Vaga General (VG) pel 14 de novembre en contra de les polítiques d’austeritat que estan seguint les administracions públiques, des del govern central encapçalat per Mariano Rajoy a les comunitats autònomes. No obstant això, aquesta vaga és especial, es troba emmarcada dins d’una jornada de lluita europea. D’aquesta manera la convocatòria de VG serà simultània a la de Portugal, probablement Malta i Xipre i existeixen encara possibilitats que es doni a Grècia i Itàlia.

Des de l’inici de la crisi econòmica les elits europees estan veient perillar l’estatus de la UE com a potència central dins del capitalisme. Les classes dominants europees han llançat un gran atac per reduir les condicions de vida dels pobles d’Europa mitjançant la destrucció dels serveis públics i amb atacs reiterats a les condicions laborals. Els plans d’ajust i els anomenats rescats s’han donat de manera escalonada en el temps, perquè els governs volen evitar costi el que costi allò que fa temps reclamava una pancarta al Partenó: que els pobles d’Europa s’aixequessin. Només per aquest motiu, per ser un pas endavant, val la pena recolzar la VG del 14N. La decisió de la Confederació Europea de Sindicats (CES) és un pas correcte, de fet és inaudit que s’hagi trigat tant a convocar un dia d’acció coordinada. Segurament, experiències com les manifestacions globals del 15O de 2011 i el 12M de 2012 convocades pels moviments socials, l’esquerra sindical i organitzacions revolucionàries, han tingut alguna influència en la data del 14N.

Aquesta era des de fa temps una convocatòria urgent davant el devessall de retallades i la incessable pujada de l’atur. Els pressupostos de 2013, presentats pel PP, representen el major atac des de la Transició als drets de la classe treballadora, redueixen totes les partides socials (un 18% l’educació, un 22% la sanitat i un 6% la prestació per desocupació) mentre es mantenen les compres d’armament, les bonificacions fiscals a les empreses i, sobretot, es destina més diners a pagar els interessos del deute que al conjunt dels salaris dels empleats i empleades de la funció pública.

Sense estar en contra del referèndum que reclamen CCOO i UGT contra les retallades, des d’En Lluita pensem que és necessari esclafar els governs neoliberals i obrir processos constituents des de la base.

El 14N ha de ser un gran dia d’acció col·lectiva, de solidaritat internacionalista, de parar l’economia i de mostrar que són els treballadors i treballadores els qui fan funcionar la societat, mostrant el potencial que tenen per aturar les retallades. No obstant això, és molt possible que amb només un dia de vaga general no sigui suficient per tombar els plans d’ajust.

Per aquest motiu des del moviment sindical i els moviments socials hem de reclamar a les direccions de CCOO i UGT que vagin més enllà. És necessari un pla de lluites sostingut en el temps. Alhora, hem de mantenir el camí de la mobilització més enllà del 14N.

En el context local ha de ser un dia d’unitat contra la dreta en tots els racons de l’estat, una unitat basada en el respecte als drets democràtics dels pobles, incloent el dret a la independència. A Catalunya i en la resta de l’estat també les burgesies intentaran desmobilitzar cridant al nacionalisme. Aquest dia hem de demostrar clarament la unitat de classe d’una punta a l’altra d’Europa i, per descomptat, dins les fronteres de l’Estat espanyol.

En el mes escàs que hi ha fins a la Vaga General, fa falta convocar assemblees en els centres de treball per preparar el 14N i per veure com donar continuïtat la mobilització. Al mateix temps, és necessari estendre la mobilització als barris i a les facultats, on és possible fer convergir l’ambient creat pel moviment 15M i el moviment estudiantil amb una acció tan potent per part de la classe treballadora —entesa en el seu sentit més ampli abastant estudiants, precaris/as, jubilats/as, treballadores domèstiques, persones migrades…— com és una vaga general.

Finalment, com En lluita ens sumarem a les convocatòries realitzades per als dies 23 25 i 27O davant del Congrés (Madrid) i per l’Educació (a Catalunya), esperant que siguin una bona preparació per a l’acció i mobilització de masses que necessitem.

Tenim una segona vaga general en menys d’un any, un fet històric. Pujar el nivell de la mobilització i donar-li major continuïtat serà fonamental per parar els atacs socials. El missatge ha de ser clar: el 14N ha de ser el principi de la fi dels governs neoliberals.

En lluita – En lucha 18 d’octubre de 2012

English version

CCOO and UGT, the two main unions in Spain, have called a General Strike (GS) on 14 November against the policy of austerity that the public authorities are carrying out, from the central Spanish government headed by Mariano Rajoy to the autonomous regions. However, this strike is special, since it forms part of European day of struggle. There will be simultaneous general strikes in Portugal, probably Malta and Cyprus and Greece and Italy.

Since the beginning of the economic crisis the European elites have seen the status of the EU as a central power within world capitalism threatened. The European ruling classes have launched a massive attack to worsen the living conditions of the people of Europe by means of the destruction of public services and repeated attacks on working conditions. Plans to cut back on government spending have been introduced over a period of time, because the governments want to avoid at all costs that the slogan that appeared on a placard in the Parthenon will materialise: that ‘the people of Europe rise up as one’. For this reason alone, it is worth supporting the GS of 14 November. The decision of the European Trade Union Federation (ETUC) is a correct one; in fact it is outrageous that it has taken so long in calling a coordinated day of action. Experiences such as the global demos of 15 October 2011 and 12 May 2012, called by the social movements, the trade union left and revolutionary organisations must surely have had some influence on the calling for 14 November.

This call for a strike has been an urgent need before the avalanche of cuts and the unceasing rise in unemployment. The budget for 2013, presented by the governing Partido Popular, represents the greatest attack on the rights of the working class since the transition to democracy. It contains reductions in all social departments (18% in education, 22% in health care and 6% in unemployment benefits) while maintaining arms spending, tax bonuses for companies and, above all, while more money is being used to pay interest on the debt than all the salaries of public service employees added together.

While not against the referendum that CCOO and UGT are calling against the cuts, in En Lucha we think that the neo-liberal governments must be thrown out and a process for renewing the political system from below has to be started up. 14 November must be a great day of collective action, of international solidarity, of stopping the economy and showing that it is the workers who make society work, showing the power they have to stop the cuts. But just a one-day general strike will in all likelihood not be enough to stop the plans for spending cuts.

That is why we, the trade union movement and social movements, must call on the leadership of the CCOO and UGT to take the fight further. A plan of sustained struggle over a period of time is needed. We should also continue mobilising after 14 November.

In the local context there must be a day of unity against the right in every corner of the state, a unity based on respect for the democratic rights of the peoples, including the right to independence. In Catalonia and the rest of the Spanish state the local bourgeoisies will attempt to demobilise by playing the nationalist card. On this day we must clearly show class unity from one end of Europe to the other and, of course, within the frontiers of the Spanish state.

In the less than one month remaining before the General Strike, mass meetings must be called in workplaces to prepare for 14 November and to discuss how to continue mobilising. We must also endeavour to extend the mobilisation in local districts and the universities, and wherever possible to bring together the atmosphere created by the 15 May movement and the student movement with a powerful action by the working class —understood in the broadest sense of the word, to include students, the unemployed, retired, household workers, immigrant workers, etc — as a general strike.
Finally, as En Lucha we will be joining the mobilisations called for 23, 25 and 27 October before Congress in Madrid and the Education Deptartment in Catalonia, hoping they can lay the basis for the mass action and mobilisation that we need.

We have a second general strike in less than a year, a historic event. Raising the level of struggle and giving it greater continuity will be fundamental for stopping the social attacks. The message must be clear: 14 November must be the beginning of the end of the neoliberal governments.

En lucha – En lluita 18 October 2012

Comments are closed.

-->